Can Casas

Selecciona l'idioma per escoltar l'audioguia:

icona de la bandera catalana
Català

Castellano

English

La història de Can Casas i la família Casas comença entre 1821 i 1823, quan Josep Casas Llobeteres, un ric comerciant de Barcelona, compra  diverses finques al terme del Bruc. La intenció era dedicar-les al cultiu de la vinya. En morir sense descendència, el 1826, el seu nebot Joan Casas Soler ho hereta tot i, en morir aquest, el succeeix el seu primogènit, Joan Casas Sagristà. Aquest últim resideix una temporada amb la seva família en una casa rural situada en una parcel·la, antigament ocupada per un hostal i parada de diligències.

Va ser el seu fill, Josep Casas Chocomeli, qui va construir un gran edifici residencial, una bona part del qual dedicà a l'explotació vinícola. Aquest propietari, enginyer industrial i químic (especialitzat en l'elaboració de vins), es va casar amb una component de la saga dels Müller, Maria Lluïsa de Müller, una important família tarragonina dedicada, des de molt antic, al sector dels vins i alcohol.

En Josep Casas Chocomeli va encarregar a l'arquitecte d'Esparreguera, col·laborador d'Antoni Gaudí, Cristóbal Cascante i Colom, la construcció de Can Casas, que es va començar a alçar l'any 1888 i es va ampliar el 1920, seguint els gustos de l'època. L'arquitecte la va concebre d'estil modernista. Destaca la utilització de la maçoneria arrebossada als murs i el totxo vist en la decoració exterior, que s'alterna amb la ceràmica vidriada tant a l'exterior com a l'interior. Les baranes i els seus suports es van fabricar utilitzant la pedra artificial.

Cal posar en relleu que la família Casas, inclinada a fer el bé pel poble, va acollir temporalment a la seva residència un grup de monges de l'orde de les Dominiques de l'Anunciata, dedicades a l'ensenyança de les nenes del poble.

Si teniu oportunitat d'entrar a Can Casas, pareu atenció a  les portes, la xemeneia i alguns mobles, com ara l'aparador i el trinxant sempre en fusta de noguera. La seva decoració és clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles usa per primer cop, com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament fan servir els modernistes. Des del punt de vista de la construcció, hi destaquen l'estructura de la coberta de les golfes —un enginyós treball quasi artesanal— i la de cobriment del celler —amb un peculiar sistema de jàsseres de fusta i tirants metàl·lics.

Entre els anys 1988 i 1992, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi feu una important intervenció arquitectònica de restauració, recuperació i adequació.

Des de 1984, l'edifici és propietat de l'Ajuntament del Bruc i alberga les dependències municipals (1990), la biblioteca popular Verge de Montserrat  i el museu de la muntanya de Montserrat del Bruc.

Darrera actualització: 16.10.2019 | 12:21

Imatges

Darrera actualització: 16.10.2019 | 12:21