Campanya Tovalloletes 2026

Què passa quan llencem oli pel vàter?
Quan l´oli de cuina entra en contacte amb l´aigua, no es dissol.

Al contrari, l'oli sura i s'adhereix a les parets de les canonades.

Això provoca obstruccions a les canonades i pot generar danys importants en el sistema d'evacuació d'aigües residuals.

A més, en arribar a les plantes de tractament, aquest residu és difícil de processar correctament.

No està dissenyat per ser tractat al costat de l'aigua residual orgànica.

I el més preocupant és que, en molts casos, l'oli acaba filtrant-se al medi natural.

Danys al medi ambient: un enemic invisible

L'oli usat, en ser abocat pel vàter o l'aigüera, finalment arriba a rius, llacs o fins i tot al mar.

En formar una pel·lícula superficial a l'aigua, impedeix el pas d'oxigen i la llum solar.

Això redueix la capacitat d'oxigenació dels cossos d'aigua, afectant greument peixos, plantes aquàtiques i microorganismes.

Segons estudis d'entitats ambientals, només un litre d'oli pot contaminar fins a 1.000 litres d'aigua.

Aquesta xifra és alarmant i ens ha de fer reflexionar sobre com fem servir els nostres residus.

En ecosistemes fràgils, com llacunes o aiguamolls, els efectes són encara més devastadors.

A més de fer malbé la flora i fauna aquàtica, l'oli també altera els sòls pels quals es filtra, afectant-ne la fertilitat i impedint el creixement de vegetació.

Exemple preocupant: el cas de Buenos Aires

Un reporti del govern de la Ciutat de Buenos Aires va revelar que, cada any, s'aboquen més de 3.000 tones d'oli utilitzat pel sistema cloacal.

Aquest residu genera sobrecàrrega a les plantes depuradores i col·labora en la formació de grans masses de greix sòlid anomenades "fatbergs".

Aquestes acumulacions han causat bloquejos severs, interrupcions del servei i costosos treballs de neteja.

Impacte en els sistemes de sanejament urbà

L'oli adherit als desguassos es pot endurir en refredar-se.

Amb el temps, es barreja amb altres residus sòlids i forma bloquejos a les xarxes de sanejament.

Aquest tipus d'incidents genera complicacions serioses per a les empreses d'aigua i sanejament.

Cal tenir en compte que netejar i reparar aquests sistemes pot costar centenars de milers de dòlars anualment.

A més, el col·lapse d'una xarxa claveguera pot tenir conseqüències socials i de salut pública.

Des d'inundacions fins a la proliferació de bacteris i plagues, els riscos són nombrosos.

Casos reals i problemàtics

A ciutats com Londres i Nova York, es van descobrir enormes conglomerats sòlids formats per greix i residus no degradables.

Anomenats com a “fatbergs”, aquestes masses han bloquejat completament trams colossals de clavegueram.

Un dels més notoris feia més de 250 metres de llarg i pesava unes 130 tones.

La seva extracció va ser extremadament costosa i va requerir maquinària especialitzada.

Tot això per l'ús quotidià del vàter com a abocador líquid.

Alternatives responsables per rebutjar oli usat

La bona notícia és que hi ha múltiples formes de manejar l'oli de cuina de manera segura.

La clau és redirigir aquest residu cap a processos que el reutilitzin de forma ecològica.

Opcions recomanades

Guardeu l'oli usat en ampolles plàstiques i porteu-lo a punts de reciclatge autoritzats.
Reutilitzar l'oli prèviament filtrat per a nous fregits si no està en mal estat.
utilitzar-lo com base per a la fabricació casolana de sabons biodegradables.
Informar-se sobre els centres d'apilament d'oli vegetal a la ciutat o al municipi.
A molts llocs, hi ha programes municipals o d'organitzacions no governamentals que recol·lecten l'oli usat per convertir-lo en biodièsel.

Una història casolana que es va convertir en una gran lliçó

Fa alguns anys, una família a Madrid va començar a tenir problemes de mala olor al departament.

Van pensar que es tractava d'un problema menor, però en realitat era una obstrucció a la xarxa de desguàs.

El motiu: el pare de família tenia el costum de llençar l'oli dels fregits per l'aigüera cada nit.

El mal col·lapsà parcialment les canonades de l'edifici.

Els veïns, a més de suportar incomoditats, van haver de pagar entre tots la reparació que va superar els 3000 euros.

Des d'aquell episodi, van desenvolupar al barri un projecte veïnal per recol·lectar i lliurar l'oli usat a una empresa de reciclatge.

Convertiren un problema en una oportunitat d'educació i consciència ambiental.

I van aprendre que les petites accions quotidianes tenen un gran impacte.

Les tovalloletes humides, els medicaments, els bastonets, els plàstics, les gases, les compreses i els preservatius no s'han de llençar pel vàter, ja que si es fan al vàter poden obstruir les canonades i afectar l'entrada d'aigua residual en les depuradores.
 

Per evitar ensurts, al vàter només paper higiènic
En el cas de les tovalloletes humides estan fetes amb fibres molt resistents, encara que a l’envàs s’indiqui que són biodegradables. Triguen molt més a desfer-se que el paper higiènic i provoquen embussaments complicats, desagradables i cars. N’hi ha de molts tipus: higièniques, desmaquillants, bronzejadores, desodorants, etc. Cap d’elles no es pot llençar al vàter.

Les tovalloletes s’enganxen amb altres residus que tampoc no han d’anar al vàter, com ara burilles de cigarretes, preservatius, llumins, compreses, tampons, bastonets de cotó i menjar. Per evitar tota mena d’ensurts i avaries, al vàter, només hi ha d’anar el paper higiènic.

Si es respecta aquesta recomanació, s'evitaran embussaments complicats a les canonades i desperfectes a la xarxa de sanejament pública. Es calcula que vuit de cada deu serveis de neteja per embussament de les canonades són provocats per tovalloletes humides.

Conscienciar a la ciutadania de no llençar residus al vàter
Aquestes recomanacions formen part de la campanya de Sorea "Les tovalloletes no es llencen al vàter' que vol conscienciar la ciutadania de la necessitat de no llençar aquest producte ni cap altre residu al vàter.

La realitat és que cada any s’aboquen als vàters dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona més de 4,4 tones de deixalles, gairebé 1,4 quilos per habitant. Amb tots aquests residus es podria omplir el Camp Nou.

Hi ha alguns residus que comunament es llencen al vàter, però precisament són un problema de salut pública i mediambiental molt greu, ja que poden provocar l’embussament de les xarxes de sanejament i acabar en entorns marins i de la naturalesa.

Bastonets de cotó, compreses, tampons, aplicadors de plàstic, preservatius, tovalloletes que diuen que són biodegradables, medicaments… i un llarg etcètera de residus es troben diàriament a les platges. Hi ha la creença incorrecta que alguns d’aquests són biodegradables i, per tant, es poden llençar al vàter. En aquest article us explicarem quins són els únics residus que es poden llençar al vàter i quins poden portar a la confusió.

1- Regla de les 3 P: el truc definitiu per saber què es pot tirar al vàter i què no

La regla és clara i senzilla: al vàter només hi poden anar tres tipus de residus que comencen amb P: pipí, popó i paper (orgànic).

Sí, només pipí, femta i paper de vàter poden acabar al vàter. Aquests són els únics elements que la xarxa de sanejament pot gestionar adequadament. És essencial comprendre i respectar aquesta regla per evitar conseqüències perjudicials.

2- Productes que NO s’han de tirar al vàter i per què

Hi ha alguns residus que comunament es tiren al vàter i suposen un greu problema de salut mediambiental, ja que poden provocar embussaments i acabar contaminant rius, mars i altres entorns.

 Hem recopilat una llista de residus que comunament es llencen al vàter, però precisament aquests poden generar més problemes. Us explicam per què i què fer-hi.

a) Productes d’higiene femenina

Els productes d’higiene femenina són, en la seua majoria, una amalgama de plàstics no biodegradables. No només contribueixen a la formació de microplàstics que afecten la fauna marina i terrestre, sinó que també generen embussaments en el sistema de clavegueram, amb costos significatius de manteniment.

 b) Llosques

Sabíeu que una única llosca pot contaminar fins a 10 litres d’aigua salada o 50 litres d’aigua dolça? Estan compostes d’acetat de cel·lulosa, un tipus de plàstic, i contenen substàncies tòxiques que afecten greument l’aigua i l’entorn. Apagar-les adequadament i llençar-les al cubell de rebuig és crucial per evitar mals majors.

 c) Preservatius

Encara que els preservatius de latex són els més comuns, cap d’ells no es biodegrada fàcilment. Llençar-los al vàter pot provocar enredaments en algues i roques, alliberar microplàstics i ser una font potencial d’infeccions.

 d) Tovalloletes

Fetes de microfibres i microplàstics no biodegradables, les tovalloletes causen estralls a la xarxa de sanejament i tenen un impacte ambiental significatiu. Sigui quin sigui el tipus de tovalloleta, es recomana llençar-les a les papereres o contenidors de residus. En l’última recollida col·lectiva a la platja de’n Bossa vàrem trobar moltes tovalloletes i altres residus que es cataloguen com a “biodegradables” i tenen un procés de descomposició insuficient, embussen el clavegueram i s’enreden amb altres residus fins a arribar a la platja.
e) Bastonets

Els bastonets tenen una mida petita, però el seu impacte és molt gran: són un residu que no és reutilitzable i d’un sol ús. A més, el seu cos de plàstic o cartó compactat persisteix durant segles. Solen superar els filtres de les depuradores, i afecten els ecosistemes i els ambients naturals. Per això solen ser un dels residus que més es troben a les vores.

 f) Residus líquids

Abocar residus líquids al vàter (olis de cuina, pintures, dissolvents, etc.) perjudica greument el funcionament de les depuradores i produeix incrustacions a les canonades i canalitzacions d’aigües residuals. El lloc adequat és la deixalleria per als productes líquids perillosos o els contenidors d’oli vegetal disposats a la via pública.

Tots aquests residus han d’anar al contenidor de rebuig o a les deixalleries, sense excepció, ja que, en molts casos, són residus que no es poden reciclar. Si us trobau a la natura, recordau portar sempre una bossa per guardar-los i poder llençar-los quan tengueu un contenidor prop.

3- Solucions per evitar que es llencin residus inadequats

Per fomentar la sensibilització sobre aquesta problemàtica i corregir aquest error comú, us deixam algunes solucions que us poden ajudar a fer un ús correcte de la gestió de residus al vàter de casa o del negoci.

a) Símbols educatius: instal·lar símbols informatius en els lavabos per recordar als usuaris quins residus no s’han de llençar al vàter.
b) Papereres addicionals: facilitar la disposició adequada de residus col·locant petites papereres prop del vàter perquè els usuaris puguin llençar-hi elements no aptes.

c) Campanyes de conscienciació: desenvolupar campanyes locals que destaquen la importància de seguir la regla de les 3 P i els impactes negatius dels residus inadequat