Finalitza l’elaboració del Pla Local de Salut del Bruc

L'Ajuntament del Bruc, amb el suport econòmic del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona i la participació dels veïns i veïnes, ha elaborat un Pla Local de Salut per crear una estratègia integral de promoció i protecció de la salut, des d’una perspectiva holística i maximitzadora de les seves competències en salut pública.

Els estudis sobre els determinants de salut coincideixen a assenyalar els estils de vida (alimentació, descans, activitat física, higiene, relació social, etc.) i el medi urbà i natural com a determinants principals de la salut, juntament amb l’herència genètica de cada persona. Des d’aquesta perspectiva de salutogènesi (és a dir, d’anàlisi dels factors que afavoreixen la nostra salut), avenços urbanístics i socials que ara ens semblen bàsics com són disposar d’aigua potable, l’alfabetització universal o l’hàbit de rentar-se les mans i les dents, han tingut un gran impacte en l’estat de salut general de la població i l’allargament de l’esperança de vida.

Tenint en compte aquesta perspectiva, es fa evident que a nivell local, des de l’Ajuntament del Bruc, tenim un paper molt destacat en la promoció de la salut de tothom des de múltiples polítiques (urbanisme, medi ambient, educació, esport, serveis socials i per descomptat salut pública), juntament amb les funcions de vigilància i control epidemiològic. Una tasca que s’ha de fer amb la participació i la implicació dels veïns, les veïnes i les entitats.

Una mica de detall sobre el Pla Local de Salut del Bruc

L’objectiu d’aquest pla és posar la salut de les persones com un eix central de l’acció política (aquesta idea té el nom d’Estratègia de Salut en Totes les Polítiques (STP) i està promoguda per la Unió Europea des del 2007).

El Pla Local de Salut aborda cinc grans objectius estratègics:

• Promoure estils de vida saludables entre la població
• Fer del Bruc un entorn saludable per viure
• Reforçar l’acció comunitària en salut
• Reduir les desigualtats socials en salut, posant especial atenció en els col·lectius més vulnerables
• Revertir les conseqüències de la pandèmia de Covid-19

Com a avantsala per crear un pla d’acció entorn a aquests cinc grans objectius, l’any passat es va elaborar una diagnosi de la situació de salut al Bruc (Fase 1, Perfil Local de Salut), enfocant, per una banda, els reptes i preocupacions a nivell de salut, i per una altra banda, detectant els actius i oportunitats de salut. Precisament, l’abordatge eficaç dels reptes de salut resideix en saber mobilitzar les oportunitats i actius de salut presents al municipi. Recordem que durant la Fase 1 d’elaboració de la diagnosi es va fer la consulta a 28 agents clau del Bruc i a 30 persones que van realitzar reunions de treball com a informants clau, el recull documental de dades secundàries, el mapatge dels recursos de la salut del municipi i l’enquesta a 200 veïns i veïnes, que va permetre obtenir un input directe de la població, tant a nivell d’hàbits de vida com de prioritats i propostes per a la millora de la salut al municipi. Amb aquesta diagnosi, es va fer un mapatge d’indicadors per àmbits i es van analitzar les fortaleses i per establir les línies d’acció prioritàries per treballar des dels diferents àmbits de l’acció a nivell local.

Després d’aquest exercici de prospecció, s’ha executat la Fase 2. En aquesta fase d’estratègia local de salut es van elaborar les 19 accions en sis sessions dividides en tres comissions tècniques acompanyades per facilitadores. En aquestes sessions hi van participar 21 persones entre veïns i veïnes del Bruc, personal sanitari i administratiu de l’Institut Català de la Salut i polítics. Les tres comissions (la d’urbanisme, equipaments municipals, medi ambient, espais verds, mobilitat; la d’estils de vida i vida comunitària i la de serveis sanitaris) es van reunir en sessions de fins a dues hores el passat mes de novembre.

Definir l’estratègia de salut del Bruc, l’element central de la Fase 2

La Fase 2 del Pla Local de Salut presenta l’estratègia de salut del Bruc per als propers quatre anys (2023 a 2027). Es tracta d’una estratègia de salut a totes les polítiques, és a dir, que comporta l’assumpció d’objectius de salut per part de múltiples regidories. És, a més, una estratègia interadministrativa, que requereix d’una intensa cooperació entre l’Ajuntament del Bruc i del CAP d’Esparreguera, amb el suport del Consell Comarcal, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

L’estratègia consta de 19 accions, corresponent a sis grans àmbits d’actuació, equivalents als objectius de salut prioritaris que han emergit de la diagnosi. La proposta d’accions és resultat del treball de tres comissions de treball. A més, les accions van ser presentades i debatudes amb el conjunt de representants polítics del Bruc el 14 de desembre de 2022.

Els actors principals de la l’execució de les accions del Pla Local de Salut

Les 19 accions requereixen la implicació i cooperació de varis actors principals, com són el següents:

L’Ajuntament, amb el conjunt de les seves regidories, perquè l’estratègia de salut que es desplega no es restringeix a les competències de Salut Pública sinó que també requereix les competències d’urbanisme, medi ambient, esports, gent gran, joventut, educació, serveis socials, etc. La implicació de l’Ajuntament requereix dedicació de tot el seu personal polític i tècnic propi i també del personal tècnic compartit amb el Consell Comarcal de l’Anoia. A més, es requerirà la implicació del personal extraordinari que es pot contractar a través de programes ocupacionals.

El CAP d’Esparreguera, amb el conjunt del seu Equip d’Atenció Primària (EAP) i l’Equip de Salut Comunitària, englobant els perfils de nova incorporació en benestar emocional, nutrició, higiene dental i fisioteràpia.

Ambdós actors comptaran amb el recolzament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) pel desplegament d’accions de salut comunitària, adherint-se als programes que l’ASPCAT ha prioritzat per a la zona del Bruc.

Així mateix, l’Ajuntament es recolza en el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona per obtenir recursos tècnics i de finançament que seran necessaris per al desplegament de l’estratègia de salut durant els propers anys.

Què diu el Pla Local de Salut del Bruc?

L’apartat de la diagnosi, conté cinc punts amb les següents idees força:

1. Entorn urbà i natural

Baixa densitat poblacional i disseminat. El Bruc és un municipi extens i disseminat amb baixa densitat poblacional. El municipi està conformat per 6 nuclis poblacionals i cases aïllades disperses. Els nuclis estan distants entre ells. Fins i tot el “centre” on es concentren els equipaments/serveis està conformat per 3 nuclis diferenciats amb distàncies a peu d’entre 10 i 20 minuts.

Dependència del transport a motor privat. La població depèn del transport a motor per accedir a recursos i serveis, obtenint un índex de motorització molt elevat i una mitjana d’accidents més elevada que en la mitjana catalana. La xarxa de transport públic i de transports alternatius als vehicles a motor no són suficients per compensar la dependència del cotxe. A més, per poder garantir la mobilitat a peu, serien necessaris més vials per a vianants entre nuclis.

Un entorn natural privilegiat. El municipi compta amb un entorn privilegiat per a la salut: gran massa forestal, grans possibilitats d’aprofitament de l’entorn amb activitats recreatives, etc. Ara bé, el municipi està afectat ambientalment per la A-2.

Amb els residus, tenim bona nota. La producció i gestió de residus mostren uns indicadors molt positius al municipi. Causa d’això són el comportament individual dels veïns i veïnes i també la política de recollida porta a porta.

Dificultat d’accés a l’habitatge. El parc d’habitatges del municipi del Bruc és majoritàriament antic i d’alçada baixa (1 o 2 plantes). L’accés i la sostenibilitat d’un habitatge és una de les preocupacions centrals dels veïns i veïnes. A més, més enllà del preu, els veïns i agents clau detecten que hi ha habitatges que no són accessibles per a persones grans, amb dependència o discapacitat.

Una xarxa comercial suficient i important. Al Bruc hi ha botigues per accedir a productes saludables i de proximitat, però els veïns i veïnes tenen opinions variables respecte de la disponibilitat. Alguns ciutadans creuen que cal facilitar l’accés a producte fresc i, a més, que cal dotar d’opcions al veïnat que té dificultats per accedir a l’oferta (gent gran, urbanitzacions, etc.).

Demanda d’equipaments esportius de qualitat. Les dades oficials sobre equipaments esportius ens mostren un municipi amb majors possibilitats esportives que al conjunt de la província, però els veïns i veïnes i agents clau del municipi no semblen tenir aquesta percepció i demanden una millora de les condicions dels equipaments i una pista poliesportiva o poliesportiu cobert.

La gestió dels animals domèstics, un repte de convivència. La convivència amb animals domèstics mostra dos reptes a entomar: la millora de la responsabilitat de les persones propietàries amb els animals, especialment amb els seus excrements i el control de les colònies de gats ferals.

2. Context poblacional i tendències demogràfiques

Capdavanters de la comarca. El Bruc presenta uns indicadors socioeconòmics millors que en la comarca i la província. Tot i això, la capacitat econòmica de la població és variable dins el territori i hi ha un 8% de població amb una capacitat econòmica precària. Aquest gruix de població sembla quedar més aviat ocult a l’administració o a la dinàmica social, desaprofitant els recursos disponibles que els ajudarien a millorar la seva situació.

Un municipi de serveis. El Bruc és un municipi dedicat als serveis i especialment a l’administració pública. Les taxes d’atur al municipi són baixes comparativament i són més aviat feminitzades.

Un Ajuntament amb pocs recursos. La capacitat econòmica de l'administració local és més baixa que en altres territoris. L’absència d'indústria o grans empreses assentades al territori dota de menors ingressos a l’ens local.

Un municipi en creixement continuo. El municipi ha anat creixent constantment en els darrers 20 anys. Especialment per les migracions internes (resta d’Espanya i Catalunya). La població estrangera és molt baixa i variada en nacionalitats, i cal tenir-la en compte a l’hora de fer polítiques públiques de salut.

L’envelliment de la població, el repte. La població del municipi és més jove que en altres territoris, però està immersa en un ràpid envelliment poblacional. Aquest és el fenomen de transformació social més important dels darrers i propers anys. La solitud no desitjada és una altra de les problemàtiques més rellevants a abordar.

3. Estils de vida

Bons indicadors en estils de vida. Els indicadors socioeconòmics impliquen uns millors indicadors en estils de vida de la població. Això, entre d’altres, es correlaciona amb una millor capacitat adquisitiva i de coneixement per optar per estils de vida i hàbits més saludables.

Millor alimentació i activitat física. Els indicadors sobre alimentació i activitat física ens deixen una fotografia del Bruc millor que la del conjunt català. Ara bé, hi ha desigualtats internes importants: les dones tenen millors hàbits d’alimentació, però pitjors d’activitat fisca.

Consums de tòxics desiguals. Els consums de tòxics (tabac i alcohol) són més freqüents en la població amb situacions socioeconòmiques vulnerables i en població que viu sola. Pel que fa al gènere, les dones consumeixen més tabac i els homes més alcohol.

Les pantalles i altres addiccions, una preocupació creixent. Les addiccions o l’abús d'ús de les pantalles són una preocupació important per la ciutadania. Sobretot, pel que fa a les pantalles amb els més joves.

En general, uns pitjors hàbits de salut alimentaria, d’activitats física i de consums de risc es relacionen amb un menor capital econòmic i social.

4. Morbiditat

A la mitjana de Catalunya en autopercepció. L’autopercepció de la salut de la població del Bruc és similar a la catalana. La majoria de la població creu que la seva salut és bona o molt bona. Ara bé, hi ha diferències internes importants: la població amb menors ingressos i capital educatiu i que viu sola té pitjor autopercepció de la salut. Així com la població més gran.

Menys persones amb malalties cròniques. La població amb malalties cròniques o de llarga durada és menor al Bruc que en altres territoris de la comunitat. De la població amb 15-44 anys 1 de cada 10 tenen malalties cròniques o de llarga durada. Amb l’edat augmenta la proporció.

Major mortalitat. Les dades de l’ABS d’Esparreguera mostren una mortalitat més elevada que al conjunt català, però no podem confirmar que aquestes dades siguin representatives del Bruc, donat que la seva situació socioeconòmica general de la seva  població ens pronosticarien millors indicadors.

Afectacions a la infància. Les causes d’atenció més prevalent en adults són les mateixes que a Catalunya. En canvi, en infants tenim majors deformitats i hipertròfia que en la mitjana.

Excés de pes, un problema social global. Tot i que les dades són similars o menors que al conjunt català, el 26% de la població té excés de pes.

La salut mental, una preocupació a atendre. Segons dades de l’ABS d’Esparreguera, l’atenció a la salut mental és menor, però trobem una prevalença superior de problemes com la depressió (en adults) i els trastorns adaptatius o de conducta. L’estat d'ànim és pitjor en el sexe femení, en la població nascuda fora de Catalunya (a la resta d’Espanya i a l’estranger), de major edat i que viuen sols. A més, també empitjora amb un capital educatiu i econòmic menor.

Millor situació socioeconòmica, menys fàrmacs. Hi ha un 11% de població que ha consumit fàrmacs en les darreres dues setmanes per un motiu d'ansietat, estrès, desmotivació, tristesa, nervis, insomni. Amb dades de l'ABS d’Esparreguera la població atesa en consumeix menys que la mitjana catalana. Aquest consum no és aleatori. Un major consum va relacionat amb situacions laborals precàries (estar a l’atur o ser pensionista) i amb tenir menors ingressos.

La salut mental, un repte de l’administració pública. Els agents clau consultats creuen que la salut mental (solitud, baix estat d’ànim, ansietat, depressió, etc.) és un dels factors més rellevants a entomar per l'administració pública. Especialment, dirigint recursos de prevenció i atenció per als joves i la gent gran.

Sensibilitat cap a la discapacitat i la dependència. Les persones amb discapacitat o dependència són una gran preocupació per als agents clau i els veïns i veïnes. Més enllà de la manca de places en residències o centres de dia al municipi, la preocupació més mencionada és l’aïllament que poden patir aquestes persones a causa de la disseminació del municipi, les barreres arquitectòniques i la manca de possibilitats a la mobilitat.

5. Serveis i equipaments que fan salut

Més atenció sanitària al consultori local. El Bruc forma part de l’ABS d’Esparreguera, comptant amb un consultori local propi que cobreix 5 torns d’atenció mèdica general (4 de matí i un de tarda) i 1 de pediatria (1 tarda). La població reclama un augment de cobertura, especialment de pediatria, així com l’estabilitat del personal del consultori.

Més atenció i un altre emplaçament. La valoració dels serveis és més aviat negativa, relacionada amb el mencionat abans: manca de cobertura, i estabilitat del personal, però també amb la manca d’un espai adequat.

La majoria de la població del Bruc s'atén al CAP d’Esparreguera i com a urgències, la població accedeix d’igual manera a Martorell i a Igualada.

Canvi d’hàbits i l’escletxa digital en la gent gran. L’atenció mèdica s’ha transformat en els darrers anys, a causa de la incorporació de les eines temàtiques per a l’atenció. Això s’ha accelerat a causa de la COVID19 i, ara, part de l’atenció es realitza per aquestes vies. Això és un avenç per l’aprofitament de recursos que comporta, però alhora crea una escletxa digital important, especialment per a la població gran.

De Martorell a Igualada. Els recursos especialitzats en salut mental es troben a Martorell, però part de la població està més interessada a rebre-la a Igualada. Poder treballar amb Igualada es percep com una millora a implementar. Especialment perquè cal facilitar l’intercanvi d’informació.

La dinamització comunitària és clau. El Bruc té un conjunt d’equipaments i entitats que fan salut de forma més o menys directa i la seva dinamització social és imprescindible per a millorar les condicions i situacions de la salut del municipi. Cal reactivar la dinamització comunitària, a través dels recursos existents al municipi i creant-ne de nous.

Amb aquesta diagnosi, es va definir el pla d’accions per millorar la salut de les veïnes i veïns del Bruc, que ha de respondre a les preguntes de què hem de millorar prioritàriament en el nostre municipi per a fer d’ell un entorn més saludable a nivell ambiental, social, cultural i urbà, de quins són els hàbits saludables que hem de promoure entre la nostra població, d’on hem de reforçar més el treball en xarxa en salut i la participació ciutadana i de quines són les desigualtats en salut més greus que hem de lluitar per reduir.

El cost d’aquesta fase de l’elaboració del Pla de Salut Local ha estat de 5.929,00 €, que s’han finançat amb el recurs econòmic del Catàleg de la Xarxa de Governs Locals de l’Àrea de Salut Pública de la Diputació de Barcelona.